Aquest 2022, un equip coordinat per en Cèsar Piñol i en Joan Estrada han realitzat un estudi de camp per actualitzar i precisar el coneixement que tenim sobre la distribució i població del llagost de saladar (Mioscirtus wagneri maghrebi) a Catalunya. També s’ha analitzat el seu estat de conservació i la seva problemàtica. Per una altra banda, com a objectiu secundari d’aquest estudi, s’ha recollit dades de la resta de comunitat d’ortòpters que poden conviure amb el llagost de saladar, en aquest hàbitat tan singular.
L’estudi conclou que:
(1) El llagost de saladar té una distribució més amplia a la Plana de Lleida de la inicialment coneguda, tot i que amb densitats molt desiguals en funció de la localitat.
(2) La seva població es troba molt fragmentada i ocupa retalls amb vegetació natural de caire salí on tingui una presència destacada el salat (Suaeda vera). Aquests saladars, considerats hàbitat d’interès comunitari prioritari, es troba actualment en un estat de conservació dolent, i pateix de procesos de degradació.
(3) Tota la població de llagost de saladar de la Plana de Lleida es concentra al sector occidental de la mateixa, no havent-se detectat a les comarques de l’Urgell i la Segarra.
(4) Les dades actuals ens fan pensar que, malgrat el llagost de saladar presenta una distribució més amplia que la fins ara coneguda, aquest es troba greument amenaçat d’extinció a Catalunya.
(5) És urgent delimitar amb precisió els darrers retalls amb vegetació salina de la plana de Lleida i dotar-los d’un estatus de protecció efectiva, si fa falta adquirint la majoria de les finques amb vegetació salina per part de l’administració i creant una xarxa de microilles de biodiversitat, que protegeixin el conjunt d’espècies rares i en perill d’extinció que es troben en aquests medis.
Podeus descarregar-vos l’estudi a:
Treball subvencionat per:
ANTAXIUS 